dijous, 5 de novembre de 2009

El carreró de les ànimes


Les ànimes no ens han deixat mai de visitar en aquests entorns. Ara ja fa anys que no en veiem gaires, però això és fruit del nostre anar per feina. Ja gairebé no ens deturem en aquells racons, i es fa difícil, sovint, que les animetes se’ns presentin a saludar-nos. Fa una colla d’anys, però, en aquells llocs on avui hi ha la Rambla del Brasil, hi havia camps, bordes i canyissars. A tocar de la carretera Reial, que seguia l’actual carrer de Sants, els vilatans que sortien de Sants en direcció al Llobregat, o els que entraven a la nostra vila des d’Esplugues, veien les llumetes que de nit indicaven que dalt d’aquell turó proper, hi havia ja el poble de Sants.
A mesura que s’hi apropaven, però, el reflex de la lluna els advertia que les llums del poble, petites candeles rere algunes finestres velles, eren més llunyanes i que, curiosament, allà prop, a la banda dreta del camí, unes altres llumetes més petites
s’arremolinaven pels canyars, i tot sovint es movien com una processó anàrquica.
Eren les ànimes que vagarejaven per aquells camps, que s’apareixien als descuidats que hi passaven de nit i que lluny de ser dolentes, tot sovint s’apropaven i donaven un tomb al voltant del cap d’aquells desprevinguts.
Anys després, a la façana de la finca del carrer de Sants número 260, unes rajoles de ceràmica anunciaven la presència propera de les ànimes del purgatori, que es consumien pels set pecats capitals. Hom hi observava com aquells cossos moribunds es queixaven dels focs de l’infern pels múltiples pecats comesos. La casa desaparegué i de les rajoles no se’n tornà a saber. Hom explica que, aquelles llumeneres petites que s’observaven de nit i que semblaven talment animetes consumides pels focs, eren en realitat focs follets o de Sant Telm que s’apareixien les nits d’estiu en aquelles contrades, i que la causa de tals focs era un fossar d’animals que hi havia on actualment es troba el carreró de les Ànimes.
Avui, quan passegem per aquesta relíquia de carrer que resta al nostre barri de Sants, sentim un cert desassossec en veure murs sense obertures, estretors i racons maleïts. El tros del barri on es troba el carrer, precisament s’anomena barri de les Ànimes. Una altra de les històries ens explica que a la confluència de Badal amb carrer de Sants, on hi havia la plaça de Víctor Balaguer i l’Alcaldia de la vila de Sants, s’acomiadava el rector del poble dels difunts que emprenien el camí cap al cementiri de Sants, avui a Collblanc. És a dir que a partir d’aquell punt, les ànimes ja feien el camí sol amb els seus familiars. Les ànimes que es trobaven a les rajoles de la façana d’una antiga casa del carrer de Sants fins fa pocs anys simbolitzaven precisament aquestes ànimes del purgatori. Sovint pensem en el que se’ns pot aparèixer en tombar la cantonada, i no precisament en una animeta estranya. Però si hi aneu de nit, calleu muts i obriu bé els ulls, potser un llumet passa ràpid i gairebé imperceptible darrere vostre.
No els destorbeu gaire. Les ànimes són manses. Mentre no se les empipa més del compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada