dijous, 5 de novembre del 2009

El fantasma del molí


La següent història ens du a una època difícil per Catalunya, un moment en que els temps de revolta eren propers, i en que el jou de les imposicions monàrquiques començaven a despertar les ànsies dels catalans.
Eren anys de sequera. Tan poc plovia que els molins ni tan sols
tenien aigua per poder moldre el blat, i per això, es van haver de
construir nous molins a les afores de Barcelona, on les rieres
baixaven una mica més plenes. La història ho descriu així:
A la porta dels Bracers de Barcelona van aixecar-se dos dels sis
molins de vent que el Consell va manar construir a mitjan segle
XVII, per tal de resoldre el problema de la mòlta de farina, que
no podia fer-se amb el molí d’aigua per raó d’un intens eixut que
va estroncar fonts i assecar pous en grau alarmant fins al punt
que calgué portar a moldre el blat a Girona.
Dos dels molins de vent van construir-se als Hostals Francs,
darrera la Vinyeta, enllà del Coll de la Creu, vora l’actual cruïlla
del carrer de la Creu Coberta amb el del Consell de Cent. Els
Hostals Francs no eren altres que la barriada d’Hostafrancs, a
tocar de Sants, que de fet eren un conjunt de cases i masos al
voltant del turó de la Vinyeta i dels Inforcats, entre el que avui és
les Arenes i l’antic Escorxador i l’Avinguda Mistral. Tot aquells
ramals propers a l’actual Plaça d’Espanya eren regats per algunes
rieres com la de Magòria, que hi passava prop. I per això es va
pensar aprofitar-ne les aigües per aixecar dos molins: el gran i el
xic.
Els altres dos es van fer vora el convent vell de Santa Clara, prop
la muralla si no fa vers on avui s’escau la plaça d’Armes del Parc
de la Ciutadella, i els altres dos, com hem dit, a la Rambla de
Canaletes, no sabem si vers Santa Anna o a Tallers.
A mitjans segle passat, vers el capvespre, durant algun temps va
sortir per aquests verals un fantasma que a vegades embolicat
amb un sudari i d’altres tot cobert de negre va ésser vist per
diverses persones. La notícia va córrer com la pólvora per
aquelles contrades. La gent no s’hi atrevia a posar-hi els peus,
pensant que podia aparèixer l’esperit malèfic i tornar a casa fet
mandonguilles.
Un dia el fantasma va dirigir unes floretes i paraules dolces a
unes fadrines que omplien els càntirs a la Rambla de Canaletes;
van espantar-se tant que estigueren molt de temps malaltes de la
por que havien passat. El veïnat i les autoritats de la vila, farts de
tanta història del fantasma, van prendre mesures per atrapar-lo i
s’hi van dirigir amb atxes i fanals. Però es veu que del fantasma
ja no n’havia quedat ni la cadena, i que potser més que fantasma
era un bromista dels que busquen noies formoses per dir-los el
que no toca.
Els molins d’Hostafrancs eren coneguts com a Xic i Gran i
desaparegueren l’any 1785, molts anys després que els fantasmes
hi fessin presència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada