El Rector Triadó i el mil·liari

A finals del segle XIX, el rector Vicenç Maria Triadó era el titular de la Parròquia del Sant Àngel Custodi. A principis d’abril del 1888, en Triadó era passejant per l’hort que hi havia al costat del temple parroquial i es trobar una mena de pedrota enorme. La pedra tenia una mida de vuitanta centímetres i de seguida es van posar a traduir l’estranya inscripció que hi posava, en llatí. Es creu que es tracta d’una peça de l’any 48 i que es tractava d’una indicació col•locada a la Via Augusta, que passava precisament per allí. Aquest és el missatge de la llosa
Ti. Claudio. Drusi f. Caes
augusto – germanico – pont
maxiMO – TRIB – Potestate –
VIII
imp XVI COS IIII PATRI
PAtriae
pro CoNSULI
via. AUGUSTa
Probablement el mil•liari formava part d’un monument més gran
que no s’ha trobat mai i que indiquen la presència dels romans a
la falda de Montjuïc.
Poques setmanes després de la troballa, el Boletín de la Real
Academia de Historia es feia ressò de la troballa de Mossèn
Triadó d’aquesta forma:
“El fragmento de miliario, que marca el tránsito de la vía
Augusta por Hostafranchs, ha sido encontrado por el Sr. Triadó
en el fondo de una capa de arcilla que, á distinción de otras de
la huerta sobredicha, no presentaba señales de haberse jamás
removido por los aperos de labranza. El monumento ha estado
yacente en aquel paraje de tiempo inmemorial; y probablemente
se arrancó de su pedestal, y se destrozó en remota edad, como
tantos otros romanos, que atropelladamente sirvieron para la
reparación de las murallas de Barcelona, ó quedaron tendidos
por aquellos campos, donde mil veces dejaron sangrienta huella
los ejércitos invasores. La situación primitiva del miliario hay
que buscarla hacia la Creu cuberta (cruz cubierta), donde hoy se
alza precisamente con su bonita iglesia el muy poblado barrio de
Hostafranchs. El antiguo Diario (Dietari) del Ayuntamiento de
Barcelona nos ha hecho ver cómo á 23 de Agosto de 1539, yendo
desde Tortosa á tomar posesión del virreinato de Cataluña, fué
recibido San Francisco de Borja en el pueblo de Sans, siete
kilómetros al Oeste de Barcelona, por la Diputación del
Principado; y cómo al franquear el término municipal de la
ciudad, en la Creu cuberta, dió su mano á besar á los honorables
Conselleres. Hostafranchs hubo de ser un suburbio romano. Allí,
tiempo há, como lo ha notado el Sr. Coroleu, se descubrió un
Priapo lapídeo, de colosales dimensiones, que hoy se ve en el
Museo Arqueológico provincial.”.
Un Príap trobat a un dels horts d’Hostafrancs que corrobora la
presència romana als nostres barris. Es tracta d’una estàtua de
pedra de Montjuïc que s’arremanga les vestidures i deixa veure
el que hi ha a sota, que no és més que un gran membre viril de 60
cm. No seria tampoc la primera vegada que s’apunta que existia
una primera Barcino sota la falda de la muntanya. Aquí s’hi trobà
també una làpida dedicada a un romà anomenat Caius Celius,
que no és altre que el veí més antic del barri i que dóna nom a un
dels carrers d’Hostafranc, Cai Celi.
La llegenda també conta que en aquells temps immemorials, hi
havia una primera Barkeno, allà on hi ha avui el mont Tàber, i
que encara era ocupat pels íbers, i una segona Barcino, sota la
muntanya, i edificada pels romans, que havia tingut molta
població jueva. Una de les llegendes que recull Joan Amades
parla d’un llarg túnel que unia les dues Barcelones i que era lloc
de recolliment dels cristians perseguits pels romans. Fins i tot
sembla que l’apòstol Sant Pere hauria vingut a visitar la
comunitat i a predicar.