El Sant Graal

Ens situem ara, una mica més avall, a la confluència de Guadiana amb Sants, per on devia haver l’antiga capella del Sant Crist. No sabem quan va ser, ni tan sols si s’esdevingué així. Però el pas del Calze de Crist per les nostres contrades podríem dir que està gairebé documentat, si més no, justificat. Ens expliquem.
En els anys en que Sants encara era Sans, i quan les cases s’arrengleraven entorn el turó de Santa Maria, i la resta la constituïen camps i rieres, la carretera reial esdevenia un carreró al seu pas per la nostra vila. El carrer Sant Crist, carrer major, pujava cap a l’església i tornava a baixar, poc a poc, fins arribar al carrer d’En Blanco. Al voltant, només eren prats.

Dalt del turó, però, la Torre de Sants o el que posteriorment es conegué amb el nom de La Raqueta, era punt de trobada de forasters, visitants il•lustres, nobles i veïns adinerats. Allà és on hi feien nit caravanes que sortien i entraven a Barcelona des del sud. Una d’aquelles caravanes va ser l’encarregada de la custodia del Calze de Jesús. Corria l’any 1424.

Primer fem un salt en el temps. És creença arrelada que essent el Calze una relíquia cabdal no se’n desprendrien els apòstols després de Divendres Sant. El custodià la Verge, i després de la seva Assumpció, el Calze i altres relíquies van anar a parar a Roma on encara vivia Sant Pere, i serviren per a la Santa Missa. El calze passà de pontífex a pontífex fins que Sixte II el va lliurar al Diaca Llorenç, fill d’Osca, en anys de la persecució de l’emperador Valerià. El calze va ser remès als pares de Llorenç, Oronci i Paciència, que vivien a la Osca del segle III i a la seva mort es conservà a la primitiva catedral d’aquell poble.

Durant la invasió musulmana el calze el varen dur a Sant Joan de la Penya el 713 i allí va restar fins al temps de Benet XIII, l’anomenat Papa Luna, que tenia per fidel defensor al rei Martí L’Humà, fervent adorador del Grial. Martí li demanà al Papa el Greal per a tenir-lo al seu palau i aquet no se li va poder negar pels favors que li havia fet.

Aquest document, estès per Berenguer de Saria, notari, i tres cavallers com a testimonis, i que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb data 26 de setembre de 1399.

L’any 1424 el rei Alfons V, que feia llargues estades a València, va ordenà que portessin la relíquia al seu palau de la capital del Túria per estar més prop d’ella, i ves per on que això s’esdevingué aquell mateix any. Llavors és quan, des del seu viatge de Barcelona a València, el Sant Greal passà per la vila de Sants. No en sabem ni el dia ni si la relíquia de Crist l’allotjà a la Raqueta o a l’ermita de Santa Maria, però que deixà l’empremta al barri la trobem, sense anar més lluny en el nom de l’antic carrer Major, que no és altre que l’actual carrer del Sant Crist. Potser fins i tot, va custodiar-se un parell de dies, en un romiatge llarg entre Barcelona i València, a l’antiga capella del Sant Crist que existia a tocar de la Carretera Reial, més o menys on ens trobem ara.

La relíquia va quedar-se a València, i allà s’exposa encara avui, a la Catedral.