Explicava el 1907 el gitano esquilla-rucs Joan Marquet, que elsgitanos d’Hostafrancs es van donar compte un dia que la muntanya de Montjuïc era molt més bonica per la part de mar, escarpada i formosa, que no per la part que ells veien des d’Hostafrancs, seca i polsegosa. Així, tot d’una, van convenir que seria bo poder girar la muntanya perquè així podrien veure la part que més els agradava des del seu barri. I varen començar a pensar com podrien girar la muntanya cent vuitanta graus.
Un dels gitanos va tenir la idea que els calia. Van lligar faixes i
faixes, una amb l’altra fins que varen poder encerclar amb les
faixes tota la muntanya. Els caps es tornaren a trobar a
Hostafrancs i des d’allí van començar a tibar.
Tibaven i tibaven i la muntanya no es movia. S’hi afegiren les
dones i els nens i fins i tot els esguerrats i la muntanya no es
movia. Tot un plegat, van sentir un gran espetec i van caure tots
d’esquena. La corda s’havia trencat.Aquesta és la història que
explica perquè els gitanos tenen el cul pla o com diuen molts, són
homes esculats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada