dijous, 5 de novembre del 2009

Sant Bartomeu


Segons la tradició, diu Joan Amades al Costumari Català, Sant Bartomeu era fill de Sants, i per això el tenim per patró, ja que havia de ser un dels nostres fills pròdigs. “Conta la llegenda que Sant Bartomeu va sofrir martiri a Sants”. Això s’entronca amb la versió històrica que el vell Sants, al mig del pla de Barcelona, era lloc de martiri dels cristians de Barcelona i aquestes contrades en
temps de Dioclecià, que va ser l’emperador que més els perseguí.
Evidentment, les llegendes no són gaire avesades a contrastar
dades històriques: Bartomeu va viure en temps de Crist, i
Dioclecià, tres-cents anys després.
Continua Amades: “Es prou sabut que els que el van martiritzar
van arrencar-li la pell. I la tradició afegeix que, sense pell, les
mosques el picaven i, per tant, no el deixaven viure. El sant va
decidir traslladar-se a Barcelona on, com que no hi havia tantes
mosques, no sofriria tant”. La llegenda, aquí, també beu de
dades prou rellevants. I és que Sants, sobretot la seva Marina, era
zona més pantanosa, propera a la desembocadura del Llobregat,
que no Barcelona, i de mosques i mosquits n’hi havia, diuen,
bastants més.
La història segueix amb un fet conegut, prou divertit i gairebé
surrealista: “Es va carregar la pell al coll i féu via cap a la
ciutat. En arribar al portal de Sant Antoni els portalers van
deturar-lo i li van exigir que pagués dret de portalatge per la
pell que duia al coll. El sant va al•legar que era la seva i que si
no la hi haguessin arrencada, l’hauria entrada sense pagar el
tribut i, per la mateixa raó, podia passar-la encara que la portés
al coll. Els portalers no es deixaven convèncer. El sant, per
demostrar-los que no els enganyava, es va vestir la pell i els
burots van comprendre que tenia raó. Fou, però, el cas que el
sant va trobar-se més bé amb la pell posada que sense ella i no
se la va tornar a treure més. Així va guardar-se de les picades de
les mosques”.
Tanmateix, tot i que la llegenda el situï a Sants, algunes dades
històriques el desvien una mica d’aquestes contrades
Bartomeu va ser un dels Apòstols de Jesús. Per tan li va ser
coetani, a principis del segle I. El seu nom, en arameu, significa
fill de Tolomeu, és probable, doncs, que tingués arrels egípcies.
Als Evangelis sinòptics sempre apareix en companyia de Felip, i
en canvi no apareix a l’Evangeli de Sant Joan, tot i que la
tradició l’identifica amb Natanael. Un dels pares de l’Església,
que fou Eusebi de Cesàrea, ens explica que Bartomeu va anar a
predicar l’Evangeli a l’Índia, on va deixar una còpia de
l’Evangeli de Mateu, en arameu. Després va tornar a Armènia,
on és considerat patró, i on va ser martiritzat i finalment mort per
Astiages, germà del rei Polimi, a qui Bartomeu havia
cristianitzat. La història conta que Astiages, davant la protesta
dels sacerdots pagans, va fer cridar Bartomeu, a qui va ordenar
adorar als ídols. Davant la negativa de l’Apòstol el van escorxar
traient-li la pell.
De notícies històriques d’aquest personatge santificat a qui deien
Bartomeu, no en tenim més. Qui diu històriques, ho diu amb
certa desil•lusió, o amb certa cautela, ja que donar per certs
aquests fragments èpics d’algú que va viure fa dos mil anys, és si
més no, un risc que cal córrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada