dijous, 5 de novembre de 2009

Un miracle


S’esdevingué fa molts i molts anys que a l’antic carrer de les bòbiles de Sants, avui carrer del Miracle, hi hagué un miracle que deixà commocionada tota la barriada. Un miracle que, com ja ens ha passat sovint, té a veure de nou amb sants i verges.
En un temps tan llunyà que encara els anys no tenien número, ni
numero tenien les cases als carrers. Precisament uns treballadors
que aixecaven una bòbila en aquell carrer major de la vila de
Sants, van trobar mentre picaven quelcom de dur en els
fonaments. El carrer era prop de l’antic carrer de Rajolers, més o
menys on avui hi ha el carrer del Miracle. Més amunt hi havia els
que es dedicaven a coure les teules, més avall hi feien rajoles i
més cap a Badal, ceràmiques i altres materials constructius.
Les bòbiles eren molt comunes en aquell carrer antic, i sempre se
n’hi feien de noves, i a les velles hi feien nous forats on coure les
teules. Vinga picar i picar, i anar traient les pedres per fer un bon
forn sota terra on coure-hi el fang.
¿Què era aquell fragment de terrissa dura que havien colpejat
sense voler? En treure-la van quedar meravellats de trobar davant
dels seus ulls una imatge de la Verge del Carme, petita i bella.
Des de llavors, el carrer passà a anomenar-se carrer del Carme.
Els anys anaren passant i els veïns li dedicaren una petita
capelleta a una cantonada, on hi dipositaren la imatge de la Mare
de Déu del Carme, que després aniria a parar al carrer dels
Panissars. La imatge era molt venerada i els fidels hi duien flors i
detalls diversos. No passava cap de setmana en que els veïns no
hi dipositessin un ram de matafaluga, unes mates de farigola o
una toia de flors silvestres collides a l’hort de Can Mantega. Fins
i tot el dia del Carme s’hi feia una gran processó que acollia a
tots els veïns de Sants i dels entorns. S’hi feia una missa de
campanya, s’hi cantava i s’adorava la petita imatge de la Verge
del Carme, tan estimada pels santsencs.
Tanta devoció tingué la seva recompensa. A mitjans del segle
XIX hi hagué grans epidèmies de còlera al Pla de Barcelona. Les
més devastadores tingueren lloc el 1854 i el 1865. Els morts
s’amuntegaven a les cantonades tot esperant que arribés el carro
que se’ls endugués al cementiri vell. Sants havia acabat
esdevenint una mena de camp de batalla. La carretera era un anar
i venir de carros plens de moribunds. Alguns els duien al sanatori
d’on ja no hi sortirien. Altres anaven de pet a la fossa, coberts de
calç.
Els més vells del carrer encara expliquen ni una empestada ni
l’altra es va endur cap dels veïns del carrer de la Mare de Déu del
Carme, i que això va ser un miracle degut a la devoció per la
verge. Des de llavors, el carrer passà a anomenar-se carrer del
Miracle.
Avui, just darrere de la fàbrica del Vapor Vell, on uns anys
després dels fets s’assassinaria el director de forma roïna, hi ha
encara el carrer del Miracle, i la placa recorda aquell fet
esdevingut fa tants anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada